Avui fa 25 anys, Microsoft llançava el seu sistema operatiu Windows. La gran novetat seria un interfície que permetia una relació més amigable del propietari de l'ordinador amb la seva màquina. L'èxit no va ser immediat. No obstant això, transcorreguts aquests anys, Windows domina el mercat dels ordinadors personals, ja que està en el 90% d'ells. Al planeta dels mòbils, el cognom Windows no gaudeix del mateix acolliment. I en l'anomenada computació en el núvol d'Internet té reptes i competidors poderosos.

El naixement ja va estar embolicat en polèmica. Microsoft no va ser el primer a proposar finestres per gestionar els ordinadors. Aquest mèrit, i el de l'invent del ratolí, s'atribueix a Xerox. També Apple ho va incorporar anticipadament. L'empresa de Steve Jobs, no obstant això, va perdre un plet en 1993 contra Microsoft en el qual l'acusava de violar drets d'autor.

El gran encert de Microsoft enfront d'Apple va ser que no va vincular el seu sistema operatiu exclusivament a les seves màquines, com va fer Apple. Microsoft no era fabricant de maquinari i va llicenciar el sistema a qui el volgués. Això li va permetre una expansió que no va tenir el sistema d'Apple.

Encara que va néixer en 1985, no va començar a parlar-se popularment de Windows fins a 1988 quan va sortir la tercera versió. Però, va ser Windows 95 la que va portar el veritable canvi. Permetia la incorporació fàcil de perifèrics i l'administració d'arxius audiovisuals. Pràcticament va prescindir del sistema MS-DOS. Va ser Windows 95 qui va incorporar gratuïtament el navegador de la companyia, Internet Explorer. Aquesta oferta va suposar la defunció del navegador imperant, Netscape, i va deslligar la preocupació per les implicacions de l'èxit de Windows.

L'aprofitament de la implantació de Windows per promocionar altres productes de la casa, com la suite ofimàtica, ha perseguit a Microsoft des de llavors. L'Administració d'Estats Units li va acusar d'això. L'empresa de Bill Gates va al·legar que tenia el dret de millorar Windows en benefici del consumidor. Finalment, l'empresa va pactar unes normes de conductes comercials amb l'Administració que van evitar l'amenaça d'una partició forçosa de la companyia. Aquest tipus de problemes s'han reproduït en la Unió Europea. Al final Microsoft va acceptar oferir en Windows una finestra on es presenten els navegadors perquè el client triï. Enfront de sistemes propietaris com a est, es postulen els beneficis dels programes amb codi obert i desenvolupament comunitari com Linux.

Totes aquestes peripècies no han minvat l'èxit del sistema operatiu. En l'últim trimestre, Microsoft va guanyar 5.214 milions d'euros; d'ells, 2.489 milions van correspondre a Office i 2.416 milions a Windows.

Font: El País